Avui amb es companys de senderistas en acción hem fet una ruta que un temps enrera fa fer s'ajuntament de Santa Eulària, sortint de és canar i que es principi va per devora sa costa, passant per cala Nova i va a buscar sa dura pujada des Puig d'en Toni Andreu, curta però que té algun tram amb un bon tant per cent de pendent.
Ja le coneixia aquesta pujada per es dia que vaig anar a ses mines de Sant Carles i es u a pujada que te "su aquel".
Després s'arriba a Sant Carles aon visitam sa font de Peralta (han modificat es traçat de carretera i ara sa font s'hi arriba per un passeig aprofitant sa calçada d'abans).
A pocs metres també hi ha es trui de Can Andreu, construcció típica eivissenca, aon aprofitam per descansar i menjar.
Tornada bàsicament per pla i aon casi tot és trajecte es per carretera asfaltada
Peralta, font de TOPON Font situada al NW de l’església de Sant Carles, a la vénda de Peralta, vora el camí que du a cala Llenya; s’hi celebraven ballades populars el dia de Sant Pere (29 de juny). [JMT]
trull m CULT POP Espai destinat a la mòlta i al premsat de les olives per extreure’n l’oli. Habitualment es trobava annex als casaments o bé molt a prop. Era un habitacle de grans dimensions en comparació amb altres estances de la casa, a causa de la complexitat dels elements que formaven la instal·lació: mota i rotló, premsa, fona i infern, i una llar de foc on es pogués escalfar l’aigua, que s’havia d’anar fent servir durant tot el procés d’elaboració de l’oli. Al s. XXI els molins d’oliva mecanitzats necessiten molt menys espai.
Canar, es
1. TOPON Platja d’arena situada a la parròquia de Sant Carles de Peralta , municipi de Santa Eulària des Riu , situada entre cala Nova i ses Pedrisses , al nord, i la punta Arabí , al sud. En els anys del creixement turístic, aquesta platja i els seus voltants han estat objecte d’un intens procés d’urbanització. Davant la costa des Canar hi ha l’illa des Canar i sa Galera, un illot més petit. [ERM]
2. GEO Nucli turístic situat a la vénda des Canar . Juntament amb el nucli de Punta Arabí i cala Nova , forma un important complex turístic que dista quatre quilòmetres del nucli urbà del qual depèn. Tot i que ja existien cases amb una certa tradició, com és el cas de can Vicent Marí i can Perot, a més a més d’una certa activitat pesquera al moll des Canar, va ser entre els anys 1957 i 1960 quan arran de l’arribada massiva del turisme varen començar a aparèixer els primers hostals i les primeres pensions. Així començà un procés urbanitzador accelerat, que fou de màxima importància a partir de l’any 1968, amb la construcció de grans infraestructures hostaleres. El 1996, l’extensió del nucli era de gairebé 40 ha, a les quals es recollien uns quinze hotels, a més d’apartaments i habitatges residencials, que allotgaven 7.500 persones en llits hostalers i unes dues-centes persones residents, de les quals la major part eren provinents de la immigració de l’Estat espanyol i en menor mesura eivissencs i provinents de la immigració estrangera (especialment britànics). En relació a la població turística, és d’origen molt divers, organitzada generalment per operadors turístics. El paisatge urbà des Canar queda definit per un mosaic d’edificis de tot tipus, des de blocs d’hotels amb cinc i sis plantes fins a simples habitatges unifamiliars d’una planta, que molt sovent solen estar més discriminats quant a la seua localització, ja que es troben més allunyats de la costa i sobretot per una manca de mobiliari urbà que la resta del nucli sí que posseeix: ço és, una important xarxa viària, amb carrers pavimentats i voravies, enllumenat públic i numeració d’habitatges i retolació de car-rers, així com bancs, telèfons públics, papereres i l’existència de places. Així, doncs, hi ha un nucli amb una funció plenament turística i, en menor mesura, residencial, amb serveis molt diversificats dins el sector terciari, serveis d’hosteleria, bar i restauració. Cal destacar l’existència d’una agrupació de vesins