Ruta circular des de Ermita de Requesens passant per:
A Requesens hi ha una font.
Podem baixar per accedir a un manantial, a 400m (1.7 km anada/6 km tornada)
Podem baixar per accedir a una font, a 365m (2,5 km anada/5,2 km tornada)
- Memorial Douglas DC-6 (3.8 km)
- Restes de l'Avió Douglas DC-6 (1986) (3.9 km)
- Castell de Requesens (Opcional)
Amb un IBP 32 i una mica mes de 8 km. es de dificultad mitjana per a persones no acostumades a caminar.
La caminada comença al nucli de Requesens seguint el traçat marcat. El desnivel es de 196m. Podem fer-ho tranquilament.
Ja de tornada, el camí comença a uns 696 m d'alçada fins els aproximadament 500 de Requesens.
ANTECEDENTS:
Estava preparant una ruta per la comarca de l’Alta Empordà pel massís de l’Albera i m’he trobat que, en una zona de 14Km2 alberga almenys 4 accidents aeris que he pogut documentar.
• 8 de desembre de 1950. Un DC-3 amb 9 passatgers, en sobreviuen 5
• Darrera setmana de setembre del 1979. Avioneta amb un ferit lleu
• 19 Juliol de 1986. Un DC-6 amb quatre víctimes mortals
• 12 d’octubre de 2003. Una avioneta Cirrus SR22, moren els 4 ocupants
He estat investigant i això es el que he pogut trobar.
Divendres, 8 de desembre de 1950.
Un avió un DC-3 de la companyia francesa Air Atlas, vola des d’Algèria en direcció a Perpinyà amb 9 passatgers. A demés duu una càrrega de taronges, correspondència i gots de paper.
En aquella época El DC-3 era una aeronau que no disposava dels sistemes actuals de navegació, com el GPS, però si d’un sistema sofisticat a l’època com era l’Automatic Direction Finder (ADF): Aquest era el principal sistema de navegació per instruments. Utilitzava les emissions de ràdio des de balises terrestres (NDB) per determinar la direcció de l'estació, permetent al pilot "seguir la fletxa" per navegar entre aeroports. En aquest cas aquestes balisses estaven a Barcelona i Perpinyà.
A banda de l’ADF, l’aviónica de la época era:
Indicador de Velocitat Aèria (Airspeed Indicator): Mesurava la velocitat de l'avió respecte a l'aire.
Altímetre: Un instrument baromètric que indicava l'altitud de l'avió.
Indicador de Velocitat Vertical (Vertical Speed Indicator): Mostrava si l'avió estava pujant o baixant, i a quina velocitat.
Brúixola Magnètica: Un simple compàs per a la navegació manual.
Indicador d'Actitud (Attitude Indicator): Un instrument giroscòpic que mostrava l'orientació de l'avió respecte a l'horitzó.
Indicador de Gir i Llisquiment (Turn and Slip Indicator): Ajudava a mantenir l'avió en un gir coordinat.
Doncs aquell dia de desembre, sobre les 6 de la tarda i quan ja era ben fosc, una gran tempesta de neu assotava tota la zona.
Amb una visibilitat deficient, el comandant Magnin intenta evitar-la donant voltes i cerca les referencies geogràfiques sense èxit i avisa a tothom que es cordi el cinturó, però amb tant mala sort que s’estavella contra les muntanyes de l’Albera. Es parteix en dos i una d’elles s’incendia.
A la part del davant, 5 hi moren. A la part del darrera hi sobreviuen 4. No els hi havia donat temps de cordar-se el cinturó.
A 2 kilòmetres en línia recta, els veïns de Can Picardia al costat del Castell de Requesens escolten l’impacte i tot seguit veuen les flames. Avisen a Ia la Guàrdia Civil de Requesens i Cantallops de la desgràcia i es posen en marxa per atendre l’accident amb veïns de la zona.
En aproximar-se els equips de rescat, es troben amb tres supervivents que baixen pel camí de Requesens a Coll Forcat on els atenen i tot seguit evacuen a Figueres. No es fins les 10 de la nit que troben al quart malferit.
Durant el rescat, recuperen quatre cossos, però no es fins l’endemà que troben la cinquena víctima.
Sembla ser que donada la magnitud de la tempesta, el pilot va intentar evitar-la per la manca de visibilitat, desviant-se del rumb marcat pel Automatic Direction Finder (ADF) que li marcava la linia recta entre la balissa de Barcelona fins la següen balissa de Perpinyà però calia controlar l’altimetre, la bruixula etc, per seguir un bon rumb.
Per la disposició de les restes, el DC-3 venia de direcció sud, va intentar salvar el Roc de les tres Termes de 1129m d’altitud girant cap l’oest però sense èxit impactant a 780m sota la Penya de les Heures de 869m.
Trobar les restes
Quan arribis al POI, a uns 1,8Km de l’inici de la ruta, pujeu cap amunt durant uns 140m i arribaràs a la cota 780, en principi punt d’impacte de l’avió. El 2017 indiquen que s’han trobat encara restes en una gradera entre el Puig de l’Homenatge (a l’esquerra) i la Penya de les Heures (a la dreta)
Finals de setembre del 1979.
Un Guardia Civil, pilot en pràctiques surt de l'Aeròdrom d'Ampuria Brava i es l'únic ocupant d’una avioneta. En un moment donat perd sustentació i pateix un accident al costat de la Font del Clot de la Tina, prop Cantallops i a 2.2 km del DC-3, Afortunadament, la perícia del pilot resulta fonamental donat que va apagar el motor i planejar fins el lloc planer de l’impacte, afortunadament només resultà ferit lleu.
19 Juliol de 1986. Restes que visitarem
El gran incendi de les Alberes. Son les 15:30 i les muntanyes cremen. Un avió DC-6 francès en tasques d’extinció d’incendis, s’acosta a Cantallops per l’est amb 12000 litres d’aigua fa la descàrrega, perd el control i s’estavella entre Collet de les Canals i Collet Fondo. L'impacte a es 1,5 km de l'impacte del DC-3. Moren els seus quatre ocupants: Jean Pierre Davenet, Jacques Ogier, Roland Denard y Jack Le Bel
12 d’octubre de 2003.
Una avioneta Cirrus SR22 de matrícula suïssa N-100BR s’estavella prop del Mas Gamarús, a Baussitges, sis quilòmetres al nord d’Espolla. A 6 km de l'impacte del DC-3. Van morir tothom: Beat Walter Rustenholz (51) propietari de l’aparell i pilot, Monica Adelheit Sabatini (39), Bruno Humm (39)i Gabrielle Turst (45). L’avioneta, que va sortir d’Eivissa i anava fins a Basilea, va ser localitzada en un bosc dos dies després de l’accident en un paratge difícil d'arribar. Les causes de l’accident apunten a la boira i a que volava massa baix. Significar que el seient del pilot estava ocupat per una passatgera. Indicar que el pilot es l'unic que te els aparells d'aviònica.
Nota d’advertiment sobre les restes dels accidents:
Les restes d'un accident aeri, independentment de la seva antiguitat, generalment no es consideren objectes abandonats i la seva recollida pot ser il·legal.
Poden ser encara propietat de l’asseguradora, la companyia aèria, fabricant de l’avió o dels propietaris i/o hereus.
La legislació ho considera un lloc d’interès per a la investigació.
També pensem que potser es un lloc de Memòria en record de les víctimes dels accidents.
Respectem-ho!